|
Productes fitosanitaris |
Què són els plaguicides ?
Agents químics o biològics usats com a insecticides, acaricides, herbicides, repel·lents, reguladors dels creixement, fungicides, molusquicides, nematicides, rodenticides.
El component principal dels productes comercials i que fa la funció biocida és l'anomenada matèria activa
La majoria són o bé verinosos o bé tòxics per a la fauna i flora.
|
LMR diferents segons UE/Canadà/USA/Conf. Helvèticca |
Seguretat existent.
Existeixen residus de plaguicides en els aliments ? En quines quantitats ? Qui ho controla ?
La legislació europea estableix quines
matèries actives provinents de síntesi
química, algues, plantes o mineria poden usar-se en agricultura. En
base a aquesta regulació les cases comercials produeixen els seus
productes comercials combinant una o més matèries actives amb altres components ( aditius, coadjuvants ... )
A més de la llista de matèries
actives legals també s'estableix unes limitacions en el seu ús.
El LMR ( Límit màxim de residu ) és
un terme que mai trobarem en l'etiquetatge dels productes que mengem
però sí en el dels insecticides o fungicides. Este valor, defineix
la quantitat màxima en mg/Kg que una matèria activa pot permetre's
legalment en un aliment en concret.
Fins ací podem dir que hi ha una
regulació que evoluciona, en constant revisió.
Dubtes.
|
Podem estar tranquils ? |
La mateixa reglamentació també
contempla possibles excepcions, LMR provisionals i un límit per
defecte per a aquelles matèries actives sense límit específic. És
a dir que no estem davant una regulació 100% estricta.
Per altra banda, de la suma total de
tots els LMRs de diferents matèries actives que es permet en un
mateix aliment no se'n diu res. És igual de “no-tòxic” un fruit
amb una sola matèria activa detectada però dins del límit que un
altre fruit amb 25 matèries actives detectades dins del límit ?
La regulació diu que estant dins del
límit els dos són igualment sans.
Altre tema que preocupa és que una
mateixa matèria activa tinga per a una taronja, pebre, blat, pinso o
carn de pollastre un valor de LMR en la UE, un altre valor distint
per a USA, un altre valor per a Canadà o no cap valor per a altres
països. Qüestió difícil d'entendre i que fa pensar en les
pressions dels lobbies en segons quin àmbit legislatiu, per exemple.
Per altra banda, caldria plantejar si
la formació, la conscienciació i, sobretot, el control i
inspeccions per part de l'administració en agricultura convencional
és suficient.
És suficient ( visible i comprensible ) la informació sobre aplicacions màximes anuals, dosis etc.. en tots els envasos ?
Si parlem de l'entrada de productes
d'altres països, els dubtes creixen exponencialment.
L'agricultura ecològica, és segura
?
Per què en agricultura ecològica tot
i poder usar fungicides, insecticides, repel·lents etc... diem que no hi ha residu ?
Sempre basant-nos en l'experiència i
entendre, citarem les principals raons per les quals a l'agricultura
ecològica està lliure de residus. I són:
|
Aplicació al camp i trampeig |
La filosofia en agricultura
ecològica és reduir les aplicacions de productes i previndre
plagues amb pràctiques de control biològic. Sempre s'evita d'ús de verins i
productes massa tòxics. Amb alternatives com l'ús de trampes o
productes no tòxics.
|
LMR. Tractament postcollita. |
L'obsessió/requisit de
l'agricultura/comerç convencional de fer productes amb una imatge
de fantasia ( pells i corfes impol·lutes i sense cap "defectet" o "tocat" ) duu a un
ús extrem de productes químics en aplicacions al camp i postcollita. En agricultura
biològica, el consumidor sap diferenciar entre imatge i qualitat.
Mandarines amb cera. |
|
El nombre de matèries actives
autoritzades en és molt reduït. De fet estant prohibits tots els
productes de síntesi química, fems provinents de ramaderia
intensiva o depuradores, ceres per “abrillantar”...